martedì 19 novembre 2024

EL PIOEUF

di Roberto Sala

Incoeu sun levà su ma el pioeuf.
Vardi foeura de la finestra, el pioeuf.
Sènti l'aria, lè la bréva, no lè propri un vènt
e de luntan, sènti gemò i vùss de un po' de gènt.
A vardà i piant, el par che indrè a sgalàs.
Se pieghen, undegen, no, vegne minga a bàs.
Sènti pù i vùss, de tuta che la gènt.
Eren foeura de la gèsa, e ades in na tutt dènt.
Intant foeura el pioeuf, la vègn de travèrs
ul cèl a lè tutt scùr, el sembra la fin de l'univèrs.
Quant el pioeuf, la gènt la resta un po' rabiada
ma per l'aria, e la campagna, lè una risanada.
Intant el pioeuf, sàri la finestra e me ritiri dènt
e per andà foeura, aspeti ancamò un mument.

Questa poesia in dialetto brianzolo di Roberto Sala, EL PIOEUF (Piove) è stata pubblicata sul periodico la curt, degli Amici della Storia della Brianza - n. 15 dell'ottobre 2022


Nessun commento:

Posta un commento

Nota. Solo i membri di questo blog possono postare un commento.